Ressenya II.

Disla Sanz, Juli (2001). “Castigats!”. Editorial: Bromera. 99 pàgines. Col·lecció: Micalet Teatre. 3A edició: abril, 2008. Il·lustrador: Enric Solbes Cabrera.

L'autor d'aquesta obra és Juli Disla, va nàixer a Aldia l’any 1976 a més és actor, autor teatral, i fundador de la companyia Combinats. Actualment participa en l’escriptura d’obres teatrals amb diversos autors, en la realització de peces curtes i adaptacions. En la producció d' obres de Juli Disla destaquen les obres teatrals com “La gente”, “I perdona per les faltes d’ortografía”, “A poqueta nit”, “Swimming pool”, etc. Per últim cal destacar que ha rebut premis com el “Premio Micalet i Premio Ciudad de la Laguna”, “Premio Xaro Vidal de Teatro Infantil”,etc.

L'il·lustrador del llibre és Enric Solbes, (1960-2009), nascut a Alcoi va ser un pintor i il·lustrador valencià, formant part del cercle artístic de Manuel Boix. Al llarg de la seua vida va rebre nombrosos premis com el premi al Llibre Valencià millor il·lustrat. 

Pel que fa a l’argument, es pot comprovar que és una trama divertida dirigida als infants. En aquesta obra, es desenvolupa la història de tres xiquets anomenats Tina, Tana i Tino, aquests tres infants tenen una cosa en comú: no obeeixen als pares, per la qual cosa queden castigats. En l’habitació dels càstigs es crea un món paral·lel i imaginari, on Tirant Trumpet realitza una sèrie de proves als xiquets perquè reflexionen sobre el que han fet mal i no ho tornen a repetir.

Per l’argument, es dedueix que el tema principal del llibre és la conseqüència que té fer les coses malament. És a dir, en aquesta obra l’autor pretén que els xiquets se n'adonen de la importància d’obeir als pares. Creant un món imaginari i posant exemples relacionats amb la correcció de la conducta, com ara el personatge que li apareix a Tino anomenat Furga, el qual, té un cadenat a la panxa per no voler menjar res.

Per a comentar els aspectes textuals del llibre, en primer lloc es comprova que, per una banda, la temàtica del llibre és realista, ja que principalment el tema és el càstig i la conseqüència de fer les coses malament, no obstant això, d’altra banda aquest llibre té una part fictícia, ja que, en les escenes en les quals apareix Tirant, l’autor crea un món imaginari. Quant a l'estructura de la trama està ben diferenciada, ja que, es pot diferenciar clarament el plantejament de la història a les tres primeres escenes, on: Tina és castigada per xafardejar-ho tot, Tana és castigada per tacar-se contínuament amb tot el que toca, i Tino és castigat per no voler menjar res, tots els pares els castiguen a l’habitació dels càstigs, on es reuneixen els tres xiquets en un món paral·lel i imaginari i on es troben a Tirant Trumpet, “L’home del sac”. El desenvolupament comença a la quarta escena on Tirant separa als tres xiquets i apareix amb cada un d’ells. L’objectiu principal de Tirant és que reflexionen sobre el que han fet, i ací apareixen personatges imaginaris relacionats amb el càstig de cada un dels infants, per exemple, a Tana la visita Supercagalló i Supertaca, amb aquests personatges es pretén que no tonen a fer allò que han fet malament i així eixiran de l’habitació dels càstigs. Per últim, el desenllaç comença a la sèptima escena, on els xiquets han de realitzar una prova per a veure si han complit el càstig.

En segon lloc s’ha de comentar que el llenguatge és senzill i dirigit als infants, ja que utilitza de vegades un llenguatge col·loquial, com per exemple: I vosaltres sou tan cabuts que encara continueu sent xiquets maleducats(P.73). El lèxic més complicat per als infants podria ser: xafardera (Persona que li agrada contar i que li conten la vida dels altres) i dotorejar (mirar i escoltar tot el que té o diu la resta). Pel que fa a l’estructura sintàctica, s’ha de dir que també és senzilla, a més per ser una obra teatral, les frases són breus i faciliten la lectura als alumnes. En aquesta obra apareixen diverses cançons, ja que contínuament Tirant explica les coses cantant als tres protagonistes, aquest aspecte, és interessant, ja que fa divertida la lectura, enganxa i a més li dòna dinamisme a l’obra.

En tercer lloc, pel que fa a la narració de l’obra, s’ha de dir que és molt breu, ja que únicament apareixen narrades les accions dels personatges, aquestes, apareixen entre parèntesis quan qualsevol personatge realitza l’acció, l'autor aconsegueix que el lector imagine cada una de les escenes escrites. No obstant això el narrador és en tercera persona, i es pot comentar que és omniscient, ja que ho sap tot sobre els personatges, i a més sap el que senten en cada moment.

Els personatges de la trama són diversos, els protagonistes de la història són: Tina, una xiqueta xafardera, Tana, una xiqueta a la qual li encantava tacar-se contínuament, Tino, un xiquet que mai volia menjar, i Tirant Trumpet, el personatge que els xiquets veuen a l’interior de l’habitació dels càstigs, un home molt sabut que vol que els xiquets rectifiquen la seua conducta. Tots aquests personatges són rodons, ja que no canvien al llarg de la trama. Els personatges secundaris són els pares dels xiquets, i les persones imaginàries amb les quals Tirant vol que els xiquets modifiquen la conducta: Furga, La Miradetes, MissBoca, Moltsulls, Supercagallò i, Supertaca.
Quant als personatges femenins trobem que són personatges que evolucionen durant l'obra com tots altres

En quart i últim lloc, s’ha de dir que no hi ha un temps determinat en l’obra, no obstant opine que la trama és una situació real de la vida quotidiana. Respecte a l’espai, l’autor crea dos espais distints, d'una banda, el moment en el qual estan a casa i són castigats el qual és un espai realista, i d'altra banda, les aventures amb Trumpet dins de l’habitació dels càstigs, on el lector s’enfonsa en un món imaginari ple de sorpreses.

En conclusió, m'ha resultat obra que pot ser de molta utilitat per als alumnes, ja que, amb ella es poden mostrar les conseqüències de fer alguna cosa de manera incorrecta, a més és una obra molt divertida, dinàmica i agradable per potenciar a més, la imaginació del lector i els xiquets poden aprendre molt amb ella, sobretot a pensar abans de realitzar una mala acció.